Per una acollida digna: perquè totes les vides importen!

L’any 2005 tancava l’alberg municipal per a persones sense sostre a la Lleida. Encara havia d’arribar la crisi econòmica i la bombolla immobiliària i la ciutat ja s’havia quedat sense un lloc on acollir les persones en situació de més vulnerabilitat. La ciutat es va quedar a l’espera de la construcció d’un nou alberg i de la millora de les polítiques d’habitatge i d’atenció a les persones, mentre els serveis socials continuaven perdent recursos per atendre dignament al número, cada vegada més gran, de persones afectades per la injustícia econòmica. Una espera llarga, dura i insuportable.

Durant aquests quinze anys d’espera, les entitats socials hem hagut de fer front a l’emergència de necessitats bàsiques d’aliments, roba, sostre i acompanyament de les persones vulnerables. Els moviments socials no hem deixat de denunciar la situació, mentre els governs de torn allunyaven les persones més vulnerables del centre de les seves polítiques,  en un context de desigualtats i de vulnerabilitat creixent.

Els programes i les promeses electorals se les ha endut el vent durant més d’una dècada, els recursos dels serveis socials han anat minvant, la pobresa augmentant, igual que els desnonaments i el nombre de persones sense sostre, amb els problemes de salut que això comporta. Tenim persones treballadores al carrer que són la baula indispensable de l’agroindústria, motor de l’economia de Ponent, persones que han patit abusos laborals i que ara són abandonades a la seva sort al carrer. No tenim ni hem tingut unes polítiques que prioritzin la vida, que dotin de recursos humans i materials als serveis socials. És indispensable un pla integral d’atenció que dignifiqui la vida i faciliti teixir un futur.

I quan els pilars del sistema trontollen, arriba una pandèmia. L’emergència sanitària posa en risc la vida de tothom, però encara més la dels més vulnerables. L’actual pla de temporers i el pla iglú són pedaços, en cap cas un model d’acollida digna. Ni els cartons són un llit, ni el pavelló un alberg, ni la policia ni Ilnet són els serveis socials.

Les imatges de persones dormint al carrer durant el confinament i el toc de queda, sense un lloc on refugiar-se de la calor, la pluja o el fred; sense sanitaris on fer les seves necessitats, exposats a tota mena d’agressions, sent assetjades per la policia, són inadmissibles i no les podem permetre.

Posar la vida al centre vol dir garantir la vida digna de totes les persones. Ens trobem en mig d’una crisi sanitària, en una situació d’emergència, amb un clima advers, i la nostra ciutat continua tenint persones dormint al carrer o en un pavelló. No ens ho podem permetre, ni com a ciutat, ni com a societat.

Governar implica assumir responsabilitats, fer-ho per a tothom, escoltar tothom. Les entitats i moviments socials ens adrecem al govern de la Paeria per recordar-li les seves obligacions. Nosaltres serem aquí per acompanyar i vetllar per unes polítiques socials que prioritzin i dignifiquin la vida, però també per denunciar les vulneracions de drets. 

  • EXIGIM un alberg públic que ofereixi unes condicions d’atenció que permetin el desenvolupament de la vida amb dignitat, on les persones no se sentin ni humiliades ni vexades. Que s’acabi l’acollida en pavellons, les persones no són mercaderies i mereixen respecte.
  • EXIGIM que s’aturin les pràctiques de racisme institucional. Que es reforcin els recursos i el protagonisme de treballadors socials, mediadors i personal qualificat per atendre aquestes persones. I que la Guàrdia Urbana utilitzi protocols que no suposin una intimidació per a aquest col·lectiu, prou criminalitzat de per si.
  • EXIGIM que s’aturin els desnonaments. Ni una persona més ha de ser expulsada de casa seva. Les administracions s’han de posicionar de manera clara al costat de les persones. La societat necessita polítiques reals, més enllà de declaracions institucionals, que garanteixen el dret a l’habitatge.
  • EXIGIM fer efectiva la protecció a les dones i als menors. Cap dona pot ser derivada a serveis d’allotjament hipermasculinitzats. S’ha de garantir la intimitat de les persones i la seva atenció de qualitat per part professionals. 
  • DEMANEM uns serveis socials dotats de recursos humans i econòmics que puguin ser una veritable resposta a l’emergència social i que dignifiquin la vida de les persones. Necessitem amb urgència que la Paeria es doti d’un pla integral d’atenció a les persones i en prioritzi el seu desenvolupament, perquè ningú quedi enrere.
  • DEMANEM al govern que escolti al teixit associatiu i que assumeixi les seves responsabilitats i obligacions.

Creem una ciutat acollidora que posi la vida al centre de tot, i aixequem un mur contra la deshumanització!

Lleida, 14 de novembre de 2020

Fruita amb Justícia Social suspèn l’Ajuntament de Lleida en la gestió de temporers

La Plataforma Fruita amb Justícia Social suspenem l’Ajuntament de Lleida per la gestió de l’acollida a persones temporeres i en recerca de feina. Tot i tenir en compte l’excepcionalitat de la campanya  a causa de la COVID-19, la manca de previsió i de recursos destinats a acollir aquestes persones es repeteix any rere any, amb o sense pandèmia. 

En aquest sentit, no s’han complert els anuncis fets l’any passat per habilitar espais dignes que, en qualsevol cas no són ni pavellons firals ni esportius. Lleida continua sense disposar d’un alberg públic per a temporers, com tampoc per a transeünts, la qual cosa els aboca a situacions de vulnerabilitat més greus que les que ja pateixen i contribueix a l’expansió de discursos d’odi, racisme i criminalització, com hem patit enguany.  

Malauradament els incompliments de l’Ajuntament de Lleida són extensius a majoria de municipis del territori -alguns dels quals van promoure batudes policials com a solució-, així com a la resta d’administracions: Diputació, Consells comarcals i governs de la Generalitat i de l’Estat espanyol. 

No entenem com els partits que governen l’Ajuntament i que formen part del Govern de Catalunya o de l’Estat hagin passat de puntetes per acabar amb les vulneracions de drets laborals i socials.   

Valorem positivament que Paeria hagués unificat al pavelló 3 de Fira de Lleida l’atenció de persones temporeres, però recórrer a entitats del tercer sector i a voluntariat no pot ser el ‘modus operandi’ d’una administració pública que ha de cobrir majoritàriament amb personal qualificat per fer aquesta feina. 

L’obertura del pavelló es va produir tard, després que feia mesos dormien centenars de persones al carrer, sense que se’ls proveís de cap servei higiènic, en un moment on no funcionaven fonts i els establiments estaven tancats. 

La Plataforma va poder constatar que al pavelló hi ha dormit dones i persones que no eren temporeres. A més, hi pernoctaven treballadors de la campanya, quan l’allotjament d’aquests l’ha de proporcionar la patronal i no s’ha d’assumir amb diner públic. Aquestes situacions s’haurien d’haver denunciat des de l’Ajuntament de Lleida per suposar una vulneració del Conveni agropecuari de Catalunya i això no s’ha fet. 

D’altra banda, l’Ajuntament de Lleida continua obstaculitzant l’empadronament, tot i que la legislació vigent determina que és una obligació de les administracions. Així, es continua informant des de diferents serveis municipals a alguns sol·licitants, persones estrangeres o en situació de vulnerabilitat, que els calen 6 mesos per fer el tràmit. Això priva la ciutadania de les seues obligacions i drets respecte l’administració local que amb aquest comportament els bloqueja l’accés a drets universals fonamentals. 

A tot això cal sumar, la vulneració dels drets d’imatge d’aquestes persones per part de l’Ajuntament de Lleida. Primer, en convocar una roda de premsa a la carpa que Salut va instal·lar per fer PCRs al carrer Cavallers, després, quan va autoritzar l’entrada de TV3 al pavelló de Fira de Lleida, on van ser gravats usuaris sense el seu consentiment.  

No oblidem tampoc que en la primera acció de la Plataforma, el passat 17 de maig, la Guardia Urbana va identificar activistes i temporers i va demanar la identificació de les periodistes que havien cobert l’acció sindical, permesa durant l’Estat d’alarma.  L’alcalde de Lleida va acusar-nos de mentiders i malgrat haver publicat les proves mai ha rectificat ni demanat disculpes. 

Finalment, la nostra Plataforma lamenta que des que va prendre possessió del càrrec, el passat 20 de juny, la nova regidora de Persones i Comunitat, Mariama Sall, no s’han respòs les nostres peticions de reunir-nos amb ella fins avui, que hem estat convocats amb les entitats del tercer sector que han estat implicades en l’atenció de temporers.  

La Plataforma Fruita amb Justícia Social hem fet arribar totes les nostres consideracions a la reunió convocada per la Paeria aquest matí. Lamentem que aquesta reunió no hagi servit perquè la regidora Mariama Sall fes un exercici de transparència, reconegués errors i fes una autocrítica davant la manca de planificació i l’incompliment dels compromisos per part del consistori.

LLeida, 03 de novembre de 2020

Comunicat davant la suspensió de l’activitat d’una empresa fruitera per posar en risc la vida

El Servei Català de la Salut ha publicat una nota en la què informa de la suspensió de l’activitat d’una empresa fruitera del Baix Segre, Arfon Fruits d’Aitona. La suspensió és deguda a fets molts greus perquè els administradors de l’empresa han atemptat contra la vida de les treballadores de l’empresa i de tota la ciutadania, negant-se a fer testos PCR i després fent treballar a persones positives.

Celebrem que el Departament de Salut i Treball hagin actuat contra l’empresa Arfon Fruits, però lamentem que sigui tard per moltes treballadores ja estan patint els delictes contra la salut dels empresaris. Exigim que totes les treballadores que han donat positiu passin a cobrar la baixa laboral, i totes les persones que ara es quedaran sense feina passin a cobrar un ERTO, a més de que totes elles siguin indemnitzades per ser víctimes de l’actuació delictiva de l’empresa.

El 7 de juliol la Plataforma Fruita amb Justícia Social va demanar a inspecció de treball que actués d’ofici acudint presencialment als llocs de treball de totes les empreses de recol·lecta de fruita, agroalimentàries i escorxadors als efectes de comprovar si s’estaven oferint les mesures de protecció necessàries als treballadors i les treballadores, verificar si s’estava complint amb la normativa de prevenció de riscos laborals que correspon a cada lloc de treball, i si s’estaven respectant els drets bàsics dels treballadors i les treballadores, i -especialment- el dret a l’allotjament amb les condicions establertes per conveni col·lectiu en el cas de les persones temporeres i si s’estava respectant els drets bàsics de les persones treballadores -tals com percepció de salari que legalment pertoqui i descans legalment establert entre jornada i jornada de treball-. Amb anterioritat a la demanda d’actuació de control de tota la patronal, la plataforma va presentar denúncies contra empreses particulars que no estaven garantint la salut en matèria de prevenció davant la Covid, i va informar al departament de treball d’irregularitats i males praxis que posaven en perill la vida de les treballadores.

Des del mes de maig diferents persones treballadores s’han adreçat a la plataforma, angoixades i preocupades per la manca d’EPI al lloc de treball, per acomiadaments en cas de malaltia, per pressions d’anar a treballar tot i trobar-se malament, per manca de temps de descans i tot un seguit de vulneracions en matèria de salut laboral. El cas de l’empresa d’Aitona suspesa és molt greu, però no és un cas aïllat.

Exigim a la patronal que endreci el sector i n’expulsi qui exerceix males praxis i acabi amb els actes delictius contra la salut i la dignitat de les persones.

Així mateix exigim a la Consellera d’Agricultura, Teresa Jordà, que assumeixi d’una vegada per totes les seves responsabilitats i que reconegui les persones treballadores de la fruita com a sector agrari, que es posi al costat de qui pateix brutals vulneracions dels seus drets. La fruita que es produeix amb la vulneració de drets humans no ha de poder arribar al mercat, esperem que es retirin totes les ajudes públiques a les empreses que no compleixen amb les seves obligacions vers les persones treballadores.

Lleida, 04 d’agost de 2020

Plataforma Fruita amb Justícia Social

Foto de capçalera de https://twitter.com/rosapujolaitona

#CartaOberta al sr. Josep Bellera, president de l’Associació de comerciants de la Zona Alta de Lleida.

Carta Oberta al sr. Josep Bellera, president de l’Associació de comerciants de la Zona Alta de Lleida.

Exigim una rectificació pública i immediata de les seves declaracions i el convidem a treballar plegats en la recerca de solucions per a tothom, sense instrumentalitzar i estigmatitzar la figura de les persones temporeres.

Sr. Josep Bellera, president de l’Associació de comerciants de la Zona Alta de Lleida:

Des de la Plataforma Fruita amb Justícia Social i SOS Racisme Catalunya ens posem en contacte amb vostè per mostrar la nostra indignació davant les irresponsables declaracions fetes al telenotícies Diari de Nit de Lleida Televisió el passat 12 de juliol, en el marc d’una manifestació convocada a la Plaça Ricard Vinyes contra les noves mesures de confinament de diversos municipis a Lleida. En aquestes declaracions, vostè va afirmar que “l’únic puesto d’hostaleria que hi ha focus són els hostals que tenim els temporers il·legals, perquè estan allí guardats, si no s’escapen…que el mateix alcalde ha dit que se l’escapen”.

Volem recordar-li que el director de la unitat COVID-19 de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida, José Luis Morales-Rull, ja va advertir en unes declaracions a Via lliure que la majoria dels nous casos ja no estan relacionats amb el sector agrícola, i segons les dades de l’Hospital, la majoria ja no són de l’entorn hortofructícola sinó de transmissió comunitària. De fet, un 58% respon a aquest perfil. Morales-Rull assegura que “qualsevol persona del carrer ha pogut tenir contacte amb el virus”, i apunta com a focus d’expansió el sector serveis establint una vinculació (de casos) amb la socialització de persones que estan en contacte amb altra gent com ara professionals de comerços, bars, restaurants i serveis públics. A més, va mostrar preocupació pel creixent paper dels joves com a transmissors de la malaltia. També assenyalem que en la manifestació convocada a Ricard Vinyes no es van respectar les distàncies de seguretat.

Entenem la complicada situació i la incertesa en la què es troben els comerciants arran de les noves mesures de confinament degut als rebrots, però això de cap manera pot derivar o justificar el constant assenyalament cap a les persones temporeres com a focus dels contagis, quan elles mateixes són precisament  les més vulnerables i desemparades davant la crisi sanitària. Comentaris com el seu que estigmatitzen i acusen sense fonament, que tenen com a rerefons el racisme social i institucional inherent a la societat, fan més que abocar més tensió a la constant deshumanització i criminalització que pateixen.

Vostè, com a president de l’associació, i per tant portaveu dels comerciants, ha de ser conscient de les greus repercussions que poden tenir aquestes declaracions en les vides d’aquestes persones. Sabem que molta gent de Lleida ho estan passant malament, que han hagut de tancar els seus negocis o fer mans i mànigues per mantenir-los, però li recordem també que hi ha centenars de treballadors que segueixen vivint en condicions indignes, víctimes de l’explotació laboral de les grans empreses. A tot això se li sumem l’hostilitat, el menyspreu i la culpabilització per part de la societat, mitjans de comunicació i institucions que eludeixen les seves responsabilitats. En temps difícils volem apel·lar a la solidaritat i a la responsabilitat col·lectiva per fer front totes juntes a aquesta crisi, de la que no ens en sortirem si no és col·lectivament.

És per tot això que exigim una rectificació pública i immediata de les seves declaracions i el convidem a treballar plegats en la recerca de solucions per a tothom, sense instrumentalitzar i estigmatitzar la figura de les persones temporeres o de les què es troben en situació administrativa irregular, que no pas il·legal.

Atentament,

Plataforma Fruita amb Justícia Social i SOS Racisme Catalunya

La plataforma Fruita amb Justícia Social exigim un pla d’inspeccions a les empreses de l’agroindústria de Lleida

Reclamem que Inspecció de Treball actuï d’ofici davant la vulneració de drets laborals i l’expansió de la pandèmia entre els treballadors i treballadores del sector


Arran de les queixes estem rebent de persones que treballen en la campanya de la fruita, ho facin al camp o a les centrals hortofructícoles sobre vulneracions de drets recollits en els convenis agropecuari de Catalunya i de recaptació, emmagatzematge, manipulació i venda de fruites i verdures, la Plataforma Fruita amb Justícia Social exigim a la Inspecció de Treball que dugui a terme un pla de treball per inspeccionar les empreses de l’agroindústria de Ponent.
Tot i que alguns sindicats hagin presentat denúncies els darrers dies identificant conductes concretes i empreses concretes, l’actuació d’inspecció de treball no pot limitar-se a esperar actuar quan hi hagi una denúncia sinó que ha de fer-ho d’ofici, per prevenció i perquè aquestes empreses se sentin interpel·lades a complir amb les obligacions legals i convencionalment previstes, ara més que mai en la situació d’augment de casos de COVID-19 entre els treballadors d’aquest sector, un fet que era previsible.
La Plataforma té testimonis de vulneracions de la durada de les jornades laborals i els descansos, de salaris i pagaments d’hores extra, de l’obligatorietat de proporcionar allotjaments dignes a treballadors que resideixen a més de 75 quilòmetres i de subministraments d’equips de protecció i manteniment de les distàncies de seguretat.
Demanem a la Generalitat de Catalunya que auxiliï la Inspecció de treball oferint recursos i mecanismes per poder efectuar les tasques de control i inspecció necessàries, especialment al Departament de Sanitat i a l’Agència de Salut Pública de Catalunya perquè es duguin a terme les actuacions de vigilància i de control sanitari oficial que tenen per finalitat evitar o minimitzar els riscos per a la salut humana presents als aliments.
Arrel de les queixes efectuades ahir per sindicats i cossos policials, recordem que la Llei reguladora de la inspecció de treball obliga les forces i cossos de seguretat a donar suport, auxili i col·laboració a la Inspecció de Treball i Seguretat Social en l’exercici de les seues funcions, a través dels comandaments designats a aquest efecte per l’autoritat corresponent. És per això que exigim que s’encarregui als cossos policials d’efectuar aquestes tasques i que es deixi d’assenyalar els veïns del Segrià com a principals culpables de l’expansió de la COVID-19.
D’altra banda, convidem les persones que aquests darrers dies estan llançant missatges racistes i d’odi cap a les persones que treballen a la campanya de la fruita, responsabilitzant-les de l’augment de contagis, que assenyalin els veritables culpables d’aquesta situació: patronal i administració.
Els temporers i les temporeres són la baula més feble d’aquesta cadena i, precisament per la seua vulnerabilitat i les seues condicions laborals, són els més exposats a contagiar-se. Rebutgem els eufemismes dels nostres representants polítics quan qualifiquen de problemes socials el que són sobretot problemes laborals. Rebutgem per irresponsables les negacions de les vulneracions de drets humans i laborals, les faci qui les faci. Mirar cap a una altra banda, negar el problema, culpar les víctimes no és el camí per solucionar una situació endèmica a Ponent i sobretot perquè això alimenta el racisme, la xenofòbia i l’aporofòbia.

Plataforma Fruita amb Justícia Social
Lleida, 8 de juliol de 2020

Que el proper rebrot tampoc sigui el del racisme.

⚠️ #AlertaAntiracista

🔴 L’anunci d’un nou confinament a la comarca del Segrià ha despertat missatges racistes i xenòfobs responsabilitzant els treballadors de la fruita i les persones immigrants de la situació.

👉 Que el proper rebrot tampoc sigui el del racisme! https://t.co/1B7yXSaf38

Segueix les recomanacions antiracistes.

⛔️ No difonguis missatges discriminatoris
🗣 No callis, actua
📢 Denuncia la situació dels #temporers
👊 No assenyalis a qui pateix la precarietat
📩 Informa’ns i denunciarem

laVIDAdelstemporersIMPORTA

El racisme institucional castiga i criminalitza els temporers de Lleida amb controls policials

Des de la plataforma Fruita amb Justícia Social i SOS Racisme Catalunya denunciem la resposta ineficaç i amb biaix racista que diversos alcaldes i alcaldesses del Baix Segre, la Generalitat de Catalunya, i la subdelegació del govern de l’Estat a Lleida han donat davant la situació de desemparament que pateixen les persones que vénen a treballar a la campanya de la fruita, tot incrementant els controls policials.
Com cada any, milers de persones viatgen per trobar feina al camp. No és nou que sempre han patit menyspreu -fins i tot en èpoques de bonança-, generat per una lògica discriminatòria on les persones migrants i racialitzades són les que ocupen les feines més dures, mal pagades i amb menys prestigi social. El racisme institucional i la Llei d’Estrangeria aboca al nomadisme a moltes persones en situació administrativa irregular, però també a persones amb la seva situació regularitzada. Els temporers són treballadors indispensables, però no gaudeixen de drets laborals ni socials per poder arrelar-se a la terra que ells mateixos treballen. Tot i les restriccions de mobilitat durant la pandèmia, no podem ignorar la desesperada situació en què es troben certs col·lectius, que arrisquen la seva pròpia salut per sobreviure i per fer arribar la fruita a les nostres taules.
Cada cop més la ciutadania assenyala i qüestiona el paper de les forces de seguretat pública, sobretot per les accions policials abusives i discriminatòries. El passat 12 de maig alcaldes i alcaldesses de set municipis lleidatans: Alcarràs, Aitona, Torres de Segre, Massalcoreig, la Granja d’Escarp, Soses i Seròs demanaven en una reunió amb el subdelegat del govern de l’Estat, José Crespín, incrementar els controls d’estrangeria «per evitar que sensepapers es desplacin o es quedin al seu municipi per l’efecte crida per treballar a la campanya de la fruita al detectar un augment d’ocupació il·legal de cases», publicava la premsa local. Davant la petició, el subdelegat va posar a disposició tant Policia Nacional com Guàrdia Civil si els Mossos d’Esquadra en demanaven la col·laboració. Arran de les queixes, els Mossos d’Esquadra van incrementar la vigilància i els controls policials en aquells llocs on els treballadors acostumen a refugiar-se o reunir-se.
Davant d’aquests fets, denunciem que les administracions, en comptes de ser garants dels drets de tota la ciutadania i de donar una solució digna a centenars de persones en situació d’extrema vulnerabilitat, utilitzin els cossos de seguretat pública per assetjar-les amb dispositius de control, expulsió i criminalització que generen més tensió i hostilitat a la població i que normalitzen entre el veïnat que les persones racialitzades siguin objecte d’assetjament policial, encara que no estiguin cometent cap delicte.
Malgrat no haver pogut obtenir dades oficials sobre els controls policials efectuats al Baix Segre, tenim documentades identificacions realitzades els passats 21 i 28 de maig a les places del Mercat i el Toll d’Alcarràs (punts de trobada de persones en recerca de feina i temporeres, majoritàriament racialitzades) en operacions conjuntes dels Mossos d’Esquadra, la Policia Nacional i la Guàrdia Urbana.
Alguns alcaldes, patronals agràries i associacions de veïns de Lleida, neguen insistentment l’existència de racisme, però el que afirmen, així com la realitat de temporers malvivint al carrer o en infrahabitatges, i la impossibilitat per a molts d’ells de poder regularitzar la seva situació, demostren el contrari. El sistema econòmic neoliberal i el model agrari que se’n deriva, aboquen milers de treballadors a no tenir drets ni dignitat per assegurar així el màxim de beneficis per a uns pocs, grans empreses i explotacions.
La lògica racista i utilitarista envers les persones migrades, que les usa quan convé però les rebutja quan no són necessàries i les intervencions dels cossos policials contra elles són una mostra més d’un racisme d’Estat al servei dels seus propis interessos que atemoreix, castiga i criminalitza els col·lectius més desemparats. El racisme, la deshumanització
i la invisibilització de les persones racialitzades -sobretot les negres- en aquest país és històrica i es troba als fonaments del propi sistema.
Exigim als governs competents que assumeixin responsabilitats i que cessin les constants i racistes batudes policials perquè les persones que venen a treballar a la campanya de la fruita a Ponent siguin tractades amb la dignitat a la qual tenen dret.

2n dimecres juny 2020. Stop MareMortum Sants

Les companyes d’Stop Mare Mortum Sants, Hostafrancs i la Bordeta s’han concentrat en suport a les persones temporeres de la campanya agrària a Lleida. Agraïm la seva solidaritat i seguim exigint regularització de totes les persones, acollida digna i protecció internacional per a totes les persones migrades i refugiades.

La Paeria intenta desnonar una família amb un infant d’1 any

La Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) i la Plataforma Fruita amb Justícia Social han donat suport a una família amb un infant d’un any des de fa més d’una setmana LLUITEN per aconseguir que la Paeria empadroni i faciliti ajuts i prioritzi la protecció del menor; fins ara desatesos.

La família, sense cap altra alternativa D’HABITATGE per part de la Paeria -se’ls va dir que no es podien empadronat fins al cap de 6 mesos, la qual cosa vulnera la legislació vigent- vivia en un pis RECUPERAT des de feia uns dies.

Ahir, 19 de juny, es va presentar al pis la guàrdia urbana, sense cap tipus d’ordre judicial, sense comitiva judicial, sense suport de serveis socials i acompanyats PER LA PART PROPIETÀRIA del pis. Aquests van obrir la porta a patades, sense permís de l’ocupant, ni emparats per cap ordre judicial, i van accedir amb un cop de porta a l’habitatge. La guàrdia urbana va amenaçar a la família, dient que si no abandonaven el pis en 10 minuts serveis socials els prendria la filla.

La PAH i la Plataforma de Fruita amb Justícia Social, acompanyats per activistes de diferents moviments socials de la ciutat, ens vam personar a l’habitatge. Vam demanar l’ordre judicial, la qual no existia. Vam intentar, durant més d’una hora, contactar amb les responsables polítiques de la Paeria perquè oferissin una situació immediata a la família que venien denegant des de feia dies i denunciar l’actuació de la urbana. Les entitats vam mediar amb la urbana, vam aconseguir que aquest cos policial de la Paeria i els Mossos d’esquadra -que es van personar després-, abandonessin l’habitatge, davant la manca d’ordre judicial i l’entrada irregular al pis. Els moviments vam mediar amb el propietari, mentre Paeria estava del tot absent i sense resposta. La mediació va donar el seu fruit i es va acordar que intentaríem que Paeria fes la seva feina i els reallotgés el més ràpid possible. El propietari ho va acceptar i va oferir deixar-los uns dies més i va marxar de l’edifici. Una hora més tard vam aconseguir que el govern DE LA PAERIA donés ordres a serveis socials per actuar i es van personar a l’habitatge amb un responsable d’alcaldia a qui la família afectada va explicar les amenaces de la urbana, l’entrada violenta al pis i el terror viscut.

La Paeria va oferir, ara sí, i després d’intentar desnonar ella mateixa a la família, una solució i va reallotjar-los en un espai d’emergència.

Denunciem que la Paeria va intentar desnonar una família amb un infant a través de l’amenaça i coaccions de la policia. Que ho va fer sense ordre judicial i sense actuació dels serveis socials.

Denunciem que el govern de la Paeria menteix quan explica la seva mediació -els únics presents durant l’intent de desnonament van ser agents de la guàrdia urbana, que en absolut van mediar, sinó que van amenaçar i pressionar a la família en prendre’ls la criatura per obligar-la a marxar sense oferir cap alternativa, així com als activistes que hi va acudir per evitar-ho. La mediació la van realitzar les plataformes socials. En cap moment va haver-hi un representant polític o serveis socials per trobar una solució davant propietari i guàrdia urbana.

EXIGIM al cap de guàrdia urbana que es depurin responsabilitats dins el cos per actuacions irregulars, extralimitació de les seves funcions i amenaces.

EXIGIM que el govern de la Paeria rectifiqui les informacions difoses sobre el seu paper mediador perquè falta absolutament a la veritat.

EXIGIM que el govern de la Paeria actuï de manera immediata impulsant polítiques reals d’habitatge i facilitant l’empadronament, com l’obliga la llei, per evitar més vulneracions de drets humans.

Plataforma d’Afectatsper la Hipoteca i Plataforma Fruita amb Justícia Social

Defensar els drets humans i laborals no és cap campanya de desprestigi

La Plataforma Fruita amb Justícia Social denuncia la manipulació de les seues reivindicacions

La Plataforma fruita amb Justícia Social, davant l’acte convocat avui a Alcarràs per alcaldesses i alcaldes de municipis fructícoles “per denunciar la campanya de desprestigi activada contra el motor econòmic de la demarcació” manifestem, amb la més absoluta convicció, fermesa i legitimitat, que la defensa dels drets humans i laborals de les persones que venen a treballar al camp no és cap campanya de desprestigi contra el sector agrícola. Ans al contrari, és un exercici de responsabilitat per construir un país millor, amb un model agrari sostenible que permeti a la pagesia guanyar-se la vida dignament i als treballadors tenir tots els seus drets garantits.

Exigir el compliment del Conveni col·lectiu agropecuari de Catalunya, signat per sindicats i patronal, així com el respecte al marc jurídic internacional i nacional en matèria de drets humans als actors implicats, és un deure i un dret que tenim com a ciutadanes i com a societat. Negar la realitat o mirar cap a un altra banda, no soluciona els problemes, els enquista i els fa més grans, com portem comprovant des de fa molts anys.

Acusar la nostra Plataforma de criminalitzar la pagesia, com reitera la patronal i els responsables de les administracions –recordem-ho, servidors públics-, a més d’un ‘mantra’, respon a una lectura esbiaixada, interessada i manipuladora de les nostres reivindicacions, com es pot comprovar en les nostres notes de premsa i les declaracions a mitjans.

Hem afirmat, i seguirem afirmant, que la majoria de la pagesia fa bé la seua feina, però no tota, i que el sector hauria de ser el primer interessat a denunciar qui estafa les arques de la Seguretat Social i qui competeix deslleialment al mercat sense haver tingut els costos de qui ho està fent bé.

Hem denunciat, i seguirem denunciant, l’abandó de la pagesia per part d’unes polítiques europees mercantilistes i deslocalitzadores, acatades sense plantar cara pels governs que ara diuen defensar-los.

Hem defensat, i seguirem defensant, un model agrari sostenible i de proximitat.

Hem reclamat, i seguirem reclamant, que les administracions assumeixin d’una vegada per totes les seues responsabilitats davant una situació que es repeteix any rere any, que han complir els seus compromisos, i treballar plegades destinant els recursos necessaris per garantir els drets fonamentals de tots els ciutadans, en especial dels més vulnerables.

Finalment, recordem als nostres representants a les alcaldies, consells comarcals, diputacions, govern de Catalunya i de l‘Estat que ho són de tota la ciutadania, no només de la patronal, sinó també de les treballadores i els treballadors.

Les declaracions i actes amb únicament interessos polítics no ens faran defallir en la nostra lluita, que no és més que la de posar al centre la vida de les persones. Sense elles no existiria “el motor econòmic de la demarcació”.

Lleida, 11 de juny de 2020