La PAH de Lleida i Fruita amb Justícia Social demanem la dimissió de la regidora Mariama Sall

Per la seva nefasta gestió dels serves socials i l’acollida de temporers

La Plataforma d’Afectades per la Hipoteca (PAH) de Lleida i la Plataforma Fruita amb Justícia Social demanem la dimissió de la regidora de Persones, Comunitat i Agenda de 2030 de l’Ajuntament de Lleida, Mariama Sall, per la seva nefasta gestió dels serveis socials i de l’acollida de temporers.

Des de fa temps, som testimonis del deteriorament en el funcionament dels serveis socials de la nostra ciutat i la manca de recursos que hi destina el govern municipal. Cada cop és més difícil per a les usuàries poder accedir i ser atesos per les treballadores socials, i per tant, obtenir informació dels seus drets, entre els quals estan poder tramitar les ajudes socials.

S’han produït negatives a facilitar l’Informe de vulnerabilitat, indispensable per aconseguir ajudes per a l’emergència energètica i aturar desnonaments. De fet, ni s’han arribat a tramitar a la Taula d’Emergència casos de famílies amb procediments actius de desnonament. Aquesta Taula només es reuneix un cop al mes, independentment de l’emergència i el nombre de casos, i ha estat inactiva durant tot el mes d’agost.

No hi ha cap protocol per a les famílies que es queden al carrer els caps de setmana i festius, ni informació sobre on s’han adreçar. La majoria de vegades, l’única alternativa són uns dies en un alberg o pensió, i un cop esgotats, encara que la família no tingui on anar, s’amenaça amb enviar la Guàrdia Urbana per fer-los fora. Només la pressió de la PAH ha aconseguit aturar algunes d’aquestes actuacions.

La deficiència en la gestió dels serveis socials provoca retards en la resolució de les emergències, com ara que es tardi sis mesos per donar d’alta un comptador social d’aigua. També hem de denunciar el tracte racista i classista que algunes treballadores socials han dispensat a diverses usuàries, inacceptable sempre, però sobretot per part de treballadors públics.

Tots aquests fets, amb les proves pertinents, s’han posat en coneixement dels responsables de la Regidoria que ha optat pel silenci com a resposta. Una evidència més de la manca de responsabilitat en l’exercici del càrrec, el menyspreu als moviments socials i les persones més vulnerables, i la inexistència de polítiques per garantir els drets fonamentals.

Denunciem també les dificultats i els retards inexplicables per poder accedir al padró, indispensable per tenir accés a servis bàsics com la salut, que també s’han bloquejat durant l’agost. Les persones que venen a treballar a la campanya de la fruita també s’han vist perjudicades pel mal funcionament dels serveis de Paeria, que com cada any han tornat a deixar treballadors dormint al carrer.

El dispositiu d’acollida a temporers s’ha tornat activar tard i malament. El pavelló, la gestió del qual s’ha privatitzat i ha deixat fora les entitats del tercer sector, va obrir quan la campanya ja havia començat i va tancar quan encara no s’havia acabat, precisament coincidint amb l’inici de la collita de la poma.

Durant el temps que ha estat en actiu, hi han hagut sempre treballadors de la fruita dormint fora del pavelló. I la darrera setmana, només hi van pernoctar entre mitja dotzena i una dotzena de persones, mentre que més d’una vintena dormien al voltant. Així, podien justificar el tancament prematur de l’equipament degut a què els usuaris estaven disminuint, cosa totalment falsa.

Com malauradament ja és habitual, aquestes persones han patit l’assetjament de la Guàrdia Urbana, amb identificacions il·legals per perfil ètnic i que es llencessin les seves pertinences a les escombraries per part d’Ilnet.

La gestió d’aquest servei s’ha fet amb manca de transparència i de comunicació amb els moviments socials i les entitats del tercer sector que vetllen pels drets d’aquestes persones. És més, Paeria va vetar la CGT, segon sindicat amb més presència a l’Ajuntament, i la Plataforma Fruita amb Justícia Social, per fer assessorament laboral.

Aquests menyspreus són recurrents al “govern del canvi”. El maig del 2020, quan Mariama Sall va accedir al càrrec va afirmar que preparava una reunió amb la PAH i, un any i quatre mesos després, no s’ha realitzat.

Considerem intolerable l’actuació de la regidora i és per això que veiem necessària la seva dimissió, perquè les persones vulnerables puguin rebre l’atenció a què tenen dret.

Així mateix denunciem la persecució que exerceix Paeria contra els moviments socials de Lleida, que han estat multats per la Guardia Urbana per defensar drets fonamentals, com ara la Plataforma Fruita amb Justícia Social i Mariola en Moviment. Exigim al seu màxim responsable, l’alcalde Miquel Pueyo, que acabi amb aquestes pràctiques repressives que demostren que el canvi no era tan canvi.

Lleida, 23 de setembre de 2021

En marxa ‘La fruita del demà’, el concurs literari sobre distopies i utopies de la campanya

• Impulsat per Fruita amb Justícia Social i Pol·len Edicions pretén visibilitzar les vulneracions de drets dels temporers i els estralls de l’agricultura intensiva per a la pagesia i el territori
• Avui comença la campanya de micromecenatge per difondre el certamen i finançar el llibre que agruparà els deu millors relats

La Plataforma Fruita amb Justícia Social i l’editorial cooperativa Pol·len Edicions inicien avui una campanya de crowdfunding de 2.000 euros per finançar el llibre que recollirà els deus millors relats del concurs literari ‘La Fruita del Demà’. 

El certamen té com a objectiu visibilitzar les condicions laborals precàries i la vulneració dels drets fonamentals que pateixen en molts casos les treballadores i treballadors temporers, així com les conseqüències econòmiques i ecològiques de l’agricultura intensiva per a la pagesia i el territori. Al mateix temps, vol proposar alternatives a un model agroalimentari insostenible que no rutllaria sense la baula més vulnerable de l’engranatge, la mà d’obra majoritàriament immigrant. 

Del 15 de setembre al 15 de desembre de 2021 qualsevol persona o grup de persones majors de 16 anys pot presentar fins a 3 relats d’entre 1.000 a 2.000 paraules, en català, aranès i castellà, al correu electrònic fruitadeldema@protonmail.com. 

Els originals s’han d’emmarcar dins la ficció distòpia o utòpica al voltant de la campanya de la fruita i han de cobrir com a mínim un dels tres eixos temàtics del certamen: 1) Racisme, condicions laborals i drets fonamentals de les persones temporeres agrícoles. 2) Les conseqüències de l’agricultura intensiva per a la pagesia i el territori. 3) Sobirania alimentària, consum conscient i local.

El jurat del concurs -format pels periodistes i escriptors, David Marin i Marta Grau, el filòleg i professor de la Universitat de Lleida, Jordi Suïls, la llibretera i editora, Mertxe París, la filòloga i premi África con Ñ 2018 de la Fundació Mujeres por África, Pascaline Linda Ngameni Nebouet, i una integrant de cadascuna de les entitats co-organitzadores- seleccionarà deu relats finalistes que seran publicats la propera primavera en el llibre La fruita del demà. 

Aquesta és la segona edició del certamen literari que impulsa Pol·len Edicions amb entitats compromeses amb la transformació social. La primera, El porc del demà, va estar dedicada a la catàstrofe de la indústria porcina i va anar de la mà de Càrnies en Lluita, el Grup de Defensa del Ter, Justícia Alimentària, Setembre i l’editorial cooperativa. 

La novetat d’enguany és que tres artistes il·lustraran els tres relats guanyadors del concurs i donaran una nova vida gràfica a les històries presentades. Les obres seran de Berni Puig, Eixa i Joan Manel, mentre que la de la portada del llibre anirà càrrec de Lluís Muntada, activista i il·lustrador d’Osona, que ja va ser l’artífex de la d’El porc del demà. 

El llibre resultat del concurs seguirà els criteris de l’ecoedició. És a dir, que en el procés d’elaboració del llibre s’aplicaran mesures per reduir l’impacte ambiental, des del disseny a la distribució, com ara promoure l’ús del paper 100% reciclat i FSC, com a mesura per evitar la desforestació. Un format que aprofita al màxim de paper; l’ús de tintes d’origen vegetal i la impressió en una impremta local que aplica criteris de respecte al medi ambient. A més, el llibre també inclou el Segell Llibre Local.

Més info del concurs https://pol-len.cat/noticies/concurs-relats-la-fruita-del-dema-escriu-el-teu-relat/ 

Més info del Verkami: vkm.is/lafruitadeldema 

Menys de cinc usuaris, l’última nit al pavelló, mentre més d’una vintena dormen als seus voltants al ras

La Plataforma Fruita amb Justícia Social tornem a suspendre el dispositiu per a temporers de Paeria i demanem l’ampliació de l’atenció a temporers fins al finalitzar la campanya agrària

Menys de cinc persones han dormit aquesta passada nit al Pavelló habilitat per l’Ajuntament de Lleida entre l’1 de juny i el 31 d’agost com a dispositiu d’atenció a treballadors temporers. Segons testimonis recollits per la Plataforma Fruita amb Justícia Social ahir mateix, menys de cinc persones hi passaven la darrera nit d’obertura de l’equipament. De fet, no s’hi veien més de mitja dotzena de llits parats. Segons els mateixos testimonis, van ser menys d’una desena que van dormir la nit del 30 d’agost i una quinzena la nit del dia 29, mentre més d’una vintena fa dies que dormen fora als voltants de l’equipament i que denuncien que, des de la mitjans de mes, o no se’ls ha donat allotjament o no se’ls ha renovat la tarja per pernoctar-hi. 

La promesa dels responsables municipals de derivar les persones que no poguessin ser ateses en aquest dispositiu a altres serveis territorials no s’ha complert i els treballadors, a falta d’alternatives, estan dormint al carrer.

Davant d’aquests fets, la Plataforma Fruita amb Justícia Social tornem a suspendre enguany l’Ajuntament de Lleida pel dispositiu d’atenció a persones temporeres. En primer lloc, perquè la campanya ni comença ni acaba amb un decret d’alcaldia. L’1 de juny, quan va obrir-se l’equipament, feia setmanes que moltes persones havien arribat a Lleida per treballar-hi i no estaven sent ateses ni per la Paeria ni altres administracions –sí per algunes entitats del tercer sector-;  i a 31 d’agost, la campanya no està acabada, per la qual cosa les vulneracions de drets es continuaran repetint i agreujant. 

Exigim a la regidora responsable, Mariama Sall, que doni explicacions de com és possible que aquests darrers dies hi hagin dormit tan poques persones al pavelló mentre n’hi ha un munt al carrer. El fet que la Guàrdia Urbana les faci aixecar cada dia a les 6 del matí ni els fa desaparèixer, ni soluciona aquesta situació. És per això que demanem que s’ampliï el dispositiu als treballadors temporers, ja que la campanya continua. 

D’altra banda, denunciem que hagin pernoctat al pavelló treballadors que han d’allotjar els contractadors, tal com estipula el conveni agrari per les persones empadronades a més de 75 km, tot destinant recursos públics al què ha de ser assumir de l’empresa privada, i sense que l’Ajuntament hagi interposat denúncia per aquesta il·legalitat, que sapiguem. Durant aquests mesos hem recollit nombrosos testimonis en aquest sentit, així com de persones que estan treballant i dormen al ras perquè els empresaris no els ofereixen allotjament, alguns dels quals s’han denunciat. 

El dispositiu d’atenció a temporers enguany a Lleida, no només s’ha privatitzat, sinó que ha expulsat les entitats del tercer sector de la ciutat que des de feia anys treballaven voluntàriament en la gestió del servei. Tot i que des de Paeria es va rebutjar qualsevol mena de voluntariat, es va fer una crida a la ciutadania des de la Xarxa Solidària de Lleida gestionada per la Federació d’Associacions de Veïns en col·laboració amb l’Ajuntament de Lleida, perquè participessin en el dispositiu en aquests termes, sense oferir en cap cas formació prèvia i especialitzada per atendre aquest col·lectiu i deixant de banda aquestes entitats i la nostra Plataforma, que no va ser autoritzada, juntament amb la CGT, per fer assessorament laboral.

1 de setembre de 2021

Empreses agrícoles ‘recluten’ temporers allotjats al pavelló per salaris sota conveni

La Plataforma Fruita amb Justícia Social ha estat testimoni aquests darrers dies de com empresaris agrícoles acudeixen al pavelló de Fira de Lleida per oferir feina a temporers que s’hi allotgen, o que dormen al ras o en vehicles per manca de places, per salaris inferiors del què estipula el conveni vigent.

Aprofitant-se de la necessitat i la vulnerabilitat de les persones que encara no han trobat feina, els han oferit treballar per 5,50 euros l’hora, quan el conveni marca 7,43 euros bruts l’hora. A les queixes expressades directament als ‘reclutadors’ pels propis temporers, els empresaris els responen que paguen el salari mínim estatal, afirmació totalment falsa, ja que si fos així haurien de pagar 7,28 euros l’hora.

A preguntes de membres de la Plataforma de per què no acudeixen a les Borses del Servei Català d’Ocupació i d’Unió de Pagesos, els empresaris afirmen que han de fer “massa paperassa”.

Fruita amb Justícia Social, que ha pogut documentar aquestes pràctiques, ha interposat una denúncia davant la Inspecció de Treball per vulneracions del conveni agrari. A més de pagar per sota conveni, els contractadors no ofereixen allotjament als treballadors empadronats a més de 75km, ni desplaçament per acudir a les finques, en aquest cas situades al Segrià, a més de 15km del pavelló.

En detectar aquests fets en vam informar als treballadors municipals presents en aquell moment al dispositiu d’atenció del pavelló. A més, també ho hem fet saber a la regidora Mariama Sall perquè prengui les accions oportunes per evitar-ho i denunciï aquestes pràctiques fraudulentes.

La Plataforma també ha recollit testimonis al voltant del pavelló d’altres temporers que treballen en camps del Baix Segrià i la Noguera que estan cobrant 5,50 euros l’hora, a alguns dels quals tampoc se’ls ha ofert allotjament, la qual cosa ens fa témer que sigui una pràctica generalitzada.

És per això que exigim a les administracions que denunciïn i actuïn contra els empresaris agrícoles que estan incomplint el conveni agrari i que públicament es comprometin a defensar els drets dels treballadors temporers, la baula més feble de la campanya de la fruita, ja que fins ara l’únic que hem vist és el seu suport, amb diners públics, a les grans empreses agroalimentàries.

Lleida, 11 d’agost de 2021

La Plataforma Fruita amb Justícia Social denúncia que Paeria requisa bosses de les persones temporeres

Els serveis de neteja Ilnet, acompanyats de la Guàrdia Urbana, van requisar  i llençar bosses, documentació i mantes de les persones temporeres que dormen al voltant del dispositiu de temporeres. Aquest situació ja s’ha donat en campanyes anteriors, i la Plataforma ho qualifica d’acte racista, aporofòbic i indigne d’un ajuntament democràtic.

El pavelló que acull als temporers fa setmanes que està ple. La regidora Mariama Sall va ser alertada per entitats del tercer sector que aquesta situació es donaria durant la campanya, i va afirmar que hi havia una sèrie de dispositius territorials i que estaven coordinats per a derivar aquestes persones que es quedessin sense acollida. Malgrat les demandes de la Plataforma Fruita amb Justícia Social, la regidora mai ha detallat quins són aquests recursos. Així doncs, arribat el mes d’agost hi ha diverses persones que dormen fora del pavelló per manca d’espai, no tenen on guardar les seves pertinences i ara han viscut la greu situació de perdre les seves pertinences perquè han estat requisades per la Paeria. A més a més, les persones que els temporers que es troben sense sostre denuncien que cada dia a les 6h del matí la guàrdia urbana, acompanyada d’una treballadora municipal, els fa aixecar i els identifica, els mateixos temporers diuen que és una situació inhumana.

La Plataforma reclama a la Paeria que retorni totes les coses que s’han endut, que doni explicacions i disculpes a les persones afectades. Així mateix, reclama que les persones temporeres que estan en situació de carrer siguin derivades a un altre recurs, o bé que s’ampliï l’acollida del pavelló. Així mateix reclama al cap de la Guàrdia Urbana, Miquel Pueyo, i a la regidora de Persones, que aturin les identificacions per perfil racial i la pressió sobre les persones que es troben en situació de carrer.

Lleida, 9 d’agost de 2021

Fruita amb Justícia Social i la CGT denuncien VIYEFRUIT per no garantir l’allotjament i la manutenció dels treballadors temporers

Les dues organitzacions detecten irregularitats en contractacions fetes per l’empresa associada a Afrucat a través d’empreses de treball temporal

La Plataforma Fruita amb Justícia Social i el sindicat CGT han presentat una denúncia a Inspecció de Treball contra l’empresa Viyefruit per incompliments del conveni laboral dels treballadors temporers contractats a través de les empreses de treball temporal (ETT) Eurofirms i Adecco.

L’empresa associada a Afrucat, amb seu a Alcarràs, estaria contractant a Lleida treballadors temporers empadronats a més de 75 quilòmetres per les seves finques a Osca, sense garantir ni l’allotjament ni la manutenció, tal com marquen el convenis laborals del sector de Catalunya i l’Aragó

Els serveis d’atenció laboral de la Plataforma Fruita amb Justícia Social i la CGT han detectat tres casos d’irregularitats, tot i que afirmen que podria ser una pràctica generalitzada i, és per aquest motiu, que demanen a Inspecció de Treball que obri una investigació per aclarir els fets i si, cal, prendre les mesures corresponents.

Una de les portaveus de la Plataforma, Gemma Casal, ha explicat que malgrat “la campanya de neteja d’imatge que pugui fer Afrucat, amb la col·laboració de la Diputació de Lleida i la Generalitat, al voltant de les bones pràctiques en la campanya agrària de Lleida, hi continua havent empreses que tenen unes praxis il·legals que vulneren el conveni laboral, com és el cas de Viyefruit“. Alhora, ha alertat que les conseqüències de no garantir l’allotjament a aquests treballadors provoca que “acabin dormint al carrer, en espais insalubres o en recursos públics com ara  el Pavelló 3 de Fira de Lleida o els pisos de l’EMU habilitats per la Paeria“.

Les dues organitzacions critiquen a més l’encobriment i la permissivitat de l’Ajuntament de Lleida davant les vulneracions dels drets laborals contra les persones temporeres i denuncien que s’està allotjant amb diners públics treballadors que han d’acollir les empreses agrícoles que les contracten, tal com marca el conveni laboral.

Finalment, la Plataforma Fruita amb Justícia Social i la CGT han exigit a la Paeria, a la Diputació de Lleida, a la Generalitat de Catalunya i a la resta d’administracions, que en lloc de dedicar recursos públics a campanyes publicitàries, els destinin a revisar i a erradicar les males praxis i les vulneracions de drets a la campanya de la fruita de Lleida, i així poder garantir que la fruita tingui justícia social.

L’artista Berni Puig i el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) aborden els conflictes que envolten la campanya de la fruita de Lleida en un nou treball d’investigació artística

El dimecres 21 a la tarda es va presentar El preu de la fruita, un treball d’investigació artística de Berni Puig al voltant del conflicte de la fruita a la Plana de Lleida, produït pel CCCB (Centre de Cultura Contemporània de Barcelona) i publicat com a Itinerari Simbiòtic, un dels programes de contingut complementaris de l’exposició Ciència Fricció. El treball proposa un itinerari per la Plana de Lleida amb àudios i textos que documenten la visió de l’artista de la problemàtica, a més d’una intervenció artística i simbòlica en la que Berni Puig ha sembrat de peces ceràmiques de fruita la ciutat de Lleida amb l’objectiu d’obrir el debat al voltant d’aquest element, com a catalitzador d’un ecosistema en conflicte. El treball ha comptat amb la coproducció de Konvent (recentment premiats amb el I Premi El Temps de les Arts), l’acompanyament de Cultura del Bé Comú i la col·laboració de la Plataforma Fruita amb Justícia Social.

• 

• 

El Centre d’Art La Panera ha acollit la presentació per a mitjans i institucions amb les intervencions de Susana Arias, cap de mediació del CCCB, Berni Puig, artista visual, i Pep Espelt, fundador i membre de Konvent. Després de la presentació s’ha fet un itinerari simbòlic i a peu pel Centre Històric de Lleida escoltant els àudios documentals de l’itinerari. En les intervencions s’ha destacat la sensibilitat amb la què s’ha abordat un conflicte holístic de la societat lleidetana i també la necessitat de centrar la mirada en la fruita com a catalitzador del conflicte, més enllà de la mirada en la baula més feble de la cadena, els treballadors temporers. Per altra banda, l’artista també ha declarat com aquest és “el primer pas (de documentació) necessari, per responsabilitat i cohèrencia, d’una intervenció plàstica de més gran abast”. La presentació institucional ha comptat amb la presència de Bernat Soler, delegat del govern de la Generalitat a Lleida, i la seva cap de gabinet, Montserrat Bergés, Sandra Castro, regidora d’educació, cooperació, drets i feminismes a la Paeria de Lleida, Elena Ferré, regidora a l’Ajuntament de Lleida pel Grup Municipal Comú de Lleida, membres de moviments socials i pagesos i productors locals.

• 

• 

Els materials es poden descarregar en aquest enllaç, en format de full d’itinerari descarregable en PDF i un mapa amb les intervencions a la ciutat de Lleida.

Sobre l’itinerari

El preu de la fruita és l’itinerari que ha resultat d’aquesta documentació, amb àudios enregistrats al llarg del procés i amb una proposta d’intervenció artística i simbòlica al carrer de la capital catalana de la fruita de pinyol. L’itinerari fa un repàs a diversos agents i elements que configuren l’ecosistema en conflicte al voltant de la fruita: el model d’explotació agrícola, la pagesia, els treballadors temporers, els activistes o les conseqüències socials de la problemàtica. Cada punt de l’itinerari està acompanyat per un text i una gravació documental, amb entrevistes, captacions sonores i declaracions dels implicats. En el seu punt final, l’artista situa al públic a la ciutat de Lleida, en un entorn intervingut de la seva mà i de forma simbòlica amb peces ceràmiques de fruita que promoguin una visió crítica i pròpia de la problemàtica.

• 

• 

Sobre la intervenció artística

Quin significat té la fruita per cadascú de nosaltres? On el consumidor hi veurà un aliment, el temporer hi veurà un modus vivendi, l’activista l’explotació i vulneració de drets i l’empresari, el benefici econòmic. La intervenció simbòlica de Berni Puig sembra de peces ceràmiques de fruita la ciutat de Lleida. Com en un bodegó dispers, l’artista interpel·la a totes i cadascuna de nosaltres amb l’objectiu d’obrir el debat al voltant de la fruita, l’autèntic catalitzador d’un ecosistema en conflicte.

Sobre l’artista

Berni Puig (Castellbell i el Vilar, 1990) és artista visual. Format com a il·lustrador a l’Escola Massana de Barcelona (Catalunya) i gravador al Centre Internacional de l’Estampa Contemporània de Betanzos (Galícia), des del 2017 resideix al Centre Cultural i Artístic Konvent de Cal Rosal (Barcelona) on hi té l’estudi, alhora que participa de la gestió del centre. L’any 2020 executa Omnipresent, l’obra més important i significativa de la seva trajectòria artística, a l’església de Penelles, una de les primeres esglésies en ús intervingudes per un artista contemporani. És arrel d’aquesta estada a les Terres de Ponent que s’interessa pel conflicte al voltant de les treballadores temporeres de la fruita.

• 

• 

La Paeria veta la CGT i Fruita amb Justícia Social del dispositiu d’acollida a les persones temporeres a Lleida

Denunciem les traves del consistori a l’hora de fer assessorament laboral a les persones temporeres de la campanya agrària

El passat dia 1 de juny, l’Ajuntament de Lleida anunciava l’obertura del dispositiu d’atenció a persones temporeres al pavelló 3 de Fira de Lleida juntament amb els serveis atenció social i laboral i assessorament jurídic sobre drets laborals i drets humans. En aquell moment, la Plataforma Fruita amb Justícia Social i la CGT -membre de la Plataforma-, vam sol·licitar incorporar-nos al servei d’assessorament laboral amb la resta de sindicats.

Un mes després de la posada en marxa del servei, quan encara no havíem rebut cap tipus de resposta per part del consistori, vam insistir en la nostra petició i no va ser fins aleshores, que la regidora Mariama Sall va traslladar-nos la seva negativa al·legant que “no creia necessari reforçar” el servei.

En aquest sentit, les dos organitzacions considerem que “no és qüestió que la Paeria ho trobi necessari o no” sinó que té la responsabilitat de garantir l’accessibilitat de totes les entitats que treballen per la defensa dels drets humans dels treballadors temporers sense discriminacions. Vetar i limitar la nostra participació va en perjudici de la defensa dels drets d’aquestes persones, la major part de les quals es troben en una situació de vulnerabilitat que fa difícil que denunciin.

La CGT i la Plataforma Fruita considerem inacceptable que la Paeria hagi convidat només alguns sindicats per fer assessorament laboral i a nosaltres se’ns hagi exclòs. En aquest sentit, volem recordar que la CGT va aconseguir la segona major representació a les eleccions sindicals a Paeria. El sindicat i la plataforma reivindiquem que tenim el mateix dret que els altres sindicats a participar en aquest servei.

Gairebé dos mesos després de l’obertura del dispositiu, i malgrat haver-ho sol·licitat en diverses ocasions al consistori, continuem sense poder accedir al pavelló per fer les nostres tasques d’acompanyament i denúncia de les vulneracions de drets.

Les dues organitzacions acusem la Paeria de posar-nos obstacles per poder fer assessorament laboral al pavelló i considerem que aquestes accions són una mostra més del maltracte institucional que la regidora Mariama Sall dispensa al teixit associatiu. Exigim a l’Ajuntament de Lleida que reconsideri la seva negativa i, en cas que no ho faci, anunciem que realitzarem igualment aquest servei als temporers.

Berni Puig presenta de la mà de CCCB El preu de la fruita, un itinerari artístic sobre el conflicte dels treballadors temporers a la plana de Lleida

El proper dimecres 21 de juliol es presentarà a Lleida El preu de la fruita, un treball d’investigació artística de Berni Puig al voltant del conflicte dels treballadors temporers de la fruita a la Plana de Lleida, produït pel CCCB (Centre de Cultura Contemporània de Barcelona) i publicat com a Itinerari Simbiòtic, un dels programes de contingut complementaris de l’exposició Ciència Fricció. 

El treball proposa un itinerari per la Plana de Lleida amb àudios i textos que documenten la visió de l’artista de la problemàtica, a més d’una intervenció artística en la que Berni Puig ha sembrat de peces ceràmiques de fruita la ciutat de Lleida amb l’objectiu d’obrir el debat al voltant d’aquest element. El treball ha comptat amb la coproducció de Konvent (recentment premiats amb el I Premi El Temps de les Arts), l’acompanyament de Cultura del Bé Comú i la col·laboració de la Plataforma Fruita amb Justícia Social.

L’estiu de 2020 i en plena pandèmia, Lleida va saltar als mitjans en el context de la campanya de la fruita, degut a la presència de centenars de treballadors temporers dormint al carrer. Aquesta circumstància va fer aflorar la greu vulneració de drets laborals i socials d’aquest sector econòmic, fet que va cridar l’atenció a Berni Puig, que en aquell moment es trobava pintant la seva obra Omnipresent a l’església de Penelles, a escassos 40 km de la capital.

El preu de la fruita és l’itinerari que ha resultat d’aquesta documentació, amb àudios enregistrats al llarg del procés i amb una proposta d’intervenció artística i simbòlica al carrer de la capital catalana de la fruita de pinyol. L’itinerari fa un repàs a diversos agents i elements que configuren l’ecosistema en conflicte al voltant de la fruita: el model d’explotació agrícola, la pagesia, els treballadors temporers, els activistes o les conseqüències socials de la problemàtica. Cada punt de l’itinerari està amb entrevistes, captacions sonores i declaracions dels implicats. En el seu punt final, l’artista situa al públic a la ciutat de Lleida, en un entorn intervingut de la seva mà i de forma simbòlica amb peces ceràmiques de fruita que promoguin una visió crítica i pròpia de la problemàtica.

Fruita amb Justícia Social reclamem a Paeria canvis en el model policial municipal

Que finalitzin les identificacions il·legals per perfil ètnic i la intimidació a les persones que dormen al carrer per part de la Guàrdia Urbana

La Plataforma Fruita amb Justícia Social reclamem al govern de Paeria que abordi amb urgència una reforma del model policial municipal. Les actuacions repressives i intimidatòries de la Guàrdia Urbana (GU) envers les persones racialitzades i les que es troben en situació de carrer continuen, com ja vam denunciar l’any passat. 

El passat maig, agents de la Guàrdia Urbana van identificar i citar a Estrangeria -competència de l’Estat-, persones racilitzades que dormien als Camps Elisis.  Des de la finalització a l’abril del Pla Iglú i la reobertura del Pavelló de la Fira per l’acollida de temporers va passar un mes, deixant moltes persones a la intempèrie i agreujant-se la seua situació de vulnerabilitat. Les actes aixecades per la GU a partir d’identificacions il·legals per perfil ètnic, en cas de persones en situació administrativa irregular, obren la porta a detencions, multes o ordres d’expulsió, que poden derivar en l’ingrés a un CIE, l’expulsió al país d’origen i la consegüent ruptura sobtada del seu projecte de vida. 

La policia, que hauria de vetllar pels drets de les persones, només pot identificar-les en l’exercici de les funcions de manteniment de l’ordre, de la protecció de la seguretat ciutadana o de la convivència pacífica o quan té indicis que estant cometent o a punt de cometre un delicte, i dormir al carrer, i no ser blanc, no n’és cap. 

Reclamem a l’alcalde Miquel Pueyo, màxim responsable de la GU, accions immediates per aturar actuacions abusives, discriminatòries i racistes de la policia municipal –comunes, malauradament, en tots els cossos policials- i que s’investiguin els possibles casos de vulneracions de drets. 

D’altra banda, l’emplacem a què siguin persones formades en l’àmbit de l’atenció social i la mediació les interlocutores amb els col·lectius vulnerables, i no la GU que, en alguns casos, els ha proferit amenaces i els ha llençat les seues pertinences, tot i que la normativa vigent diu que han de dipositar-se en espais municipals per a la seua recuperació. 

Així mateix, exigim un canvi en el discurs del paer en cap quan s’hi refereix com a persones amb problemes mentals, ja que aquestes afirmacions generalistes i simplistes contribueixen a atiar els discursos d’odi i de rebuig que darrerament proliferen en els nostres barris. 

Lleida, 5 de juliol de 2021