La plataforma Fruita amb Justícia Social exigim un pla d’inspeccions a les empreses de l’agroindústria de Lleida

Reclamem que Inspecció de Treball actuï d’ofici davant la vulneració de drets laborals i l’expansió de la pandèmia entre els treballadors i treballadores del sector


Arran de les queixes estem rebent de persones que treballen en la campanya de la fruita, ho facin al camp o a les centrals hortofructícoles sobre vulneracions de drets recollits en els convenis agropecuari de Catalunya i de recaptació, emmagatzematge, manipulació i venda de fruites i verdures, la Plataforma Fruita amb Justícia Social exigim a la Inspecció de Treball que dugui a terme un pla de treball per inspeccionar les empreses de l’agroindústria de Ponent.
Tot i que alguns sindicats hagin presentat denúncies els darrers dies identificant conductes concretes i empreses concretes, l’actuació d’inspecció de treball no pot limitar-se a esperar actuar quan hi hagi una denúncia sinó que ha de fer-ho d’ofici, per prevenció i perquè aquestes empreses se sentin interpel·lades a complir amb les obligacions legals i convencionalment previstes, ara més que mai en la situació d’augment de casos de COVID-19 entre els treballadors d’aquest sector, un fet que era previsible.
La Plataforma té testimonis de vulneracions de la durada de les jornades laborals i els descansos, de salaris i pagaments d’hores extra, de l’obligatorietat de proporcionar allotjaments dignes a treballadors que resideixen a més de 75 quilòmetres i de subministraments d’equips de protecció i manteniment de les distàncies de seguretat.
Demanem a la Generalitat de Catalunya que auxiliï la Inspecció de treball oferint recursos i mecanismes per poder efectuar les tasques de control i inspecció necessàries, especialment al Departament de Sanitat i a l’Agència de Salut Pública de Catalunya perquè es duguin a terme les actuacions de vigilància i de control sanitari oficial que tenen per finalitat evitar o minimitzar els riscos per a la salut humana presents als aliments.
Arrel de les queixes efectuades ahir per sindicats i cossos policials, recordem que la Llei reguladora de la inspecció de treball obliga les forces i cossos de seguretat a donar suport, auxili i col·laboració a la Inspecció de Treball i Seguretat Social en l’exercici de les seues funcions, a través dels comandaments designats a aquest efecte per l’autoritat corresponent. És per això que exigim que s’encarregui als cossos policials d’efectuar aquestes tasques i que es deixi d’assenyalar els veïns del Segrià com a principals culpables de l’expansió de la COVID-19.
D’altra banda, convidem les persones que aquests darrers dies estan llançant missatges racistes i d’odi cap a les persones que treballen a la campanya de la fruita, responsabilitzant-les de l’augment de contagis, que assenyalin els veritables culpables d’aquesta situació: patronal i administració.
Els temporers i les temporeres són la baula més feble d’aquesta cadena i, precisament per la seua vulnerabilitat i les seues condicions laborals, són els més exposats a contagiar-se. Rebutgem els eufemismes dels nostres representants polítics quan qualifiquen de problemes socials el que són sobretot problemes laborals. Rebutgem per irresponsables les negacions de les vulneracions de drets humans i laborals, les faci qui les faci. Mirar cap a una altra banda, negar el problema, culpar les víctimes no és el camí per solucionar una situació endèmica a Ponent i sobretot perquè això alimenta el racisme, la xenofòbia i l’aporofòbia.

Plataforma Fruita amb Justícia Social
Lleida, 8 de juliol de 2020

Que el proper rebrot tampoc sigui el del racisme.

⚠️ #AlertaAntiracista

🔴 L’anunci d’un nou confinament a la comarca del Segrià ha despertat missatges racistes i xenòfobs responsabilitzant els treballadors de la fruita i les persones immigrants de la situació.

👉 Que el proper rebrot tampoc sigui el del racisme! https://t.co/1B7yXSaf38

Segueix les recomanacions antiracistes.

⛔️ No difonguis missatges discriminatoris
🗣 No callis, actua
📢 Denuncia la situació dels #temporers
👊 No assenyalis a qui pateix la precarietat
📩 Informa’ns i denunciarem

laVIDAdelstemporersIMPORTA

El racisme institucional castiga i criminalitza els temporers de Lleida amb controls policials

Des de la plataforma Fruita amb Justícia Social i SOS Racisme Catalunya denunciem la resposta ineficaç i amb biaix racista que diversos alcaldes i alcaldesses del Baix Segre, la Generalitat de Catalunya, i la subdelegació del govern de l’Estat a Lleida han donat davant la situació de desemparament que pateixen les persones que vénen a treballar a la campanya de la fruita, tot incrementant els controls policials.
Com cada any, milers de persones viatgen per trobar feina al camp. No és nou que sempre han patit menyspreu -fins i tot en èpoques de bonança-, generat per una lògica discriminatòria on les persones migrants i racialitzades són les que ocupen les feines més dures, mal pagades i amb menys prestigi social. El racisme institucional i la Llei d’Estrangeria aboca al nomadisme a moltes persones en situació administrativa irregular, però també a persones amb la seva situació regularitzada. Els temporers són treballadors indispensables, però no gaudeixen de drets laborals ni socials per poder arrelar-se a la terra que ells mateixos treballen. Tot i les restriccions de mobilitat durant la pandèmia, no podem ignorar la desesperada situació en què es troben certs col·lectius, que arrisquen la seva pròpia salut per sobreviure i per fer arribar la fruita a les nostres taules.
Cada cop més la ciutadania assenyala i qüestiona el paper de les forces de seguretat pública, sobretot per les accions policials abusives i discriminatòries. El passat 12 de maig alcaldes i alcaldesses de set municipis lleidatans: Alcarràs, Aitona, Torres de Segre, Massalcoreig, la Granja d’Escarp, Soses i Seròs demanaven en una reunió amb el subdelegat del govern de l’Estat, José Crespín, incrementar els controls d’estrangeria «per evitar que sensepapers es desplacin o es quedin al seu municipi per l’efecte crida per treballar a la campanya de la fruita al detectar un augment d’ocupació il·legal de cases», publicava la premsa local. Davant la petició, el subdelegat va posar a disposició tant Policia Nacional com Guàrdia Civil si els Mossos d’Esquadra en demanaven la col·laboració. Arran de les queixes, els Mossos d’Esquadra van incrementar la vigilància i els controls policials en aquells llocs on els treballadors acostumen a refugiar-se o reunir-se.
Davant d’aquests fets, denunciem que les administracions, en comptes de ser garants dels drets de tota la ciutadania i de donar una solució digna a centenars de persones en situació d’extrema vulnerabilitat, utilitzin els cossos de seguretat pública per assetjar-les amb dispositius de control, expulsió i criminalització que generen més tensió i hostilitat a la població i que normalitzen entre el veïnat que les persones racialitzades siguin objecte d’assetjament policial, encara que no estiguin cometent cap delicte.
Malgrat no haver pogut obtenir dades oficials sobre els controls policials efectuats al Baix Segre, tenim documentades identificacions realitzades els passats 21 i 28 de maig a les places del Mercat i el Toll d’Alcarràs (punts de trobada de persones en recerca de feina i temporeres, majoritàriament racialitzades) en operacions conjuntes dels Mossos d’Esquadra, la Policia Nacional i la Guàrdia Urbana.
Alguns alcaldes, patronals agràries i associacions de veïns de Lleida, neguen insistentment l’existència de racisme, però el que afirmen, així com la realitat de temporers malvivint al carrer o en infrahabitatges, i la impossibilitat per a molts d’ells de poder regularitzar la seva situació, demostren el contrari. El sistema econòmic neoliberal i el model agrari que se’n deriva, aboquen milers de treballadors a no tenir drets ni dignitat per assegurar així el màxim de beneficis per a uns pocs, grans empreses i explotacions.
La lògica racista i utilitarista envers les persones migrades, que les usa quan convé però les rebutja quan no són necessàries i les intervencions dels cossos policials contra elles són una mostra més d’un racisme d’Estat al servei dels seus propis interessos que atemoreix, castiga i criminalitza els col·lectius més desemparats. El racisme, la deshumanització
i la invisibilització de les persones racialitzades -sobretot les negres- en aquest país és històrica i es troba als fonaments del propi sistema.
Exigim als governs competents que assumeixin responsabilitats i que cessin les constants i racistes batudes policials perquè les persones que venen a treballar a la campanya de la fruita a Ponent siguin tractades amb la dignitat a la qual tenen dret.

2n dimecres juny 2020. Stop MareMortum Sants

Les companyes d’Stop Mare Mortum Sants, Hostafrancs i la Bordeta s’han concentrat en suport a les persones temporeres de la campanya agrària a Lleida. Agraïm la seva solidaritat i seguim exigint regularització de totes les persones, acollida digna i protecció internacional per a totes les persones migrades i refugiades.

La Paeria intenta desnonar una família amb un infant d’1 any

La Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) i la Plataforma Fruita amb Justícia Social han donat suport a una família amb un infant d’un any des de fa més d’una setmana LLUITEN per aconseguir que la Paeria empadroni i faciliti ajuts i prioritzi la protecció del menor; fins ara desatesos.

La família, sense cap altra alternativa D’HABITATGE per part de la Paeria -se’ls va dir que no es podien empadronat fins al cap de 6 mesos, la qual cosa vulnera la legislació vigent- vivia en un pis RECUPERAT des de feia uns dies.

Ahir, 19 de juny, es va presentar al pis la guàrdia urbana, sense cap tipus d’ordre judicial, sense comitiva judicial, sense suport de serveis socials i acompanyats PER LA PART PROPIETÀRIA del pis. Aquests van obrir la porta a patades, sense permís de l’ocupant, ni emparats per cap ordre judicial, i van accedir amb un cop de porta a l’habitatge. La guàrdia urbana va amenaçar a la família, dient que si no abandonaven el pis en 10 minuts serveis socials els prendria la filla.

La PAH i la Plataforma de Fruita amb Justícia Social, acompanyats per activistes de diferents moviments socials de la ciutat, ens vam personar a l’habitatge. Vam demanar l’ordre judicial, la qual no existia. Vam intentar, durant més d’una hora, contactar amb les responsables polítiques de la Paeria perquè oferissin una situació immediata a la família que venien denegant des de feia dies i denunciar l’actuació de la urbana. Les entitats vam mediar amb la urbana, vam aconseguir que aquest cos policial de la Paeria i els Mossos d’esquadra -que es van personar després-, abandonessin l’habitatge, davant la manca d’ordre judicial i l’entrada irregular al pis. Els moviments vam mediar amb el propietari, mentre Paeria estava del tot absent i sense resposta. La mediació va donar el seu fruit i es va acordar que intentaríem que Paeria fes la seva feina i els reallotgés el més ràpid possible. El propietari ho va acceptar i va oferir deixar-los uns dies més i va marxar de l’edifici. Una hora més tard vam aconseguir que el govern DE LA PAERIA donés ordres a serveis socials per actuar i es van personar a l’habitatge amb un responsable d’alcaldia a qui la família afectada va explicar les amenaces de la urbana, l’entrada violenta al pis i el terror viscut.

La Paeria va oferir, ara sí, i després d’intentar desnonar ella mateixa a la família, una solució i va reallotjar-los en un espai d’emergència.

Denunciem que la Paeria va intentar desnonar una família amb un infant a través de l’amenaça i coaccions de la policia. Que ho va fer sense ordre judicial i sense actuació dels serveis socials.

Denunciem que el govern de la Paeria menteix quan explica la seva mediació -els únics presents durant l’intent de desnonament van ser agents de la guàrdia urbana, que en absolut van mediar, sinó que van amenaçar i pressionar a la família en prendre’ls la criatura per obligar-la a marxar sense oferir cap alternativa, així com als activistes que hi va acudir per evitar-ho. La mediació la van realitzar les plataformes socials. En cap moment va haver-hi un representant polític o serveis socials per trobar una solució davant propietari i guàrdia urbana.

EXIGIM al cap de guàrdia urbana que es depurin responsabilitats dins el cos per actuacions irregulars, extralimitació de les seves funcions i amenaces.

EXIGIM que el govern de la Paeria rectifiqui les informacions difoses sobre el seu paper mediador perquè falta absolutament a la veritat.

EXIGIM que el govern de la Paeria actuï de manera immediata impulsant polítiques reals d’habitatge i facilitant l’empadronament, com l’obliga la llei, per evitar més vulneracions de drets humans.

Plataforma d’Afectatsper la Hipoteca i Plataforma Fruita amb Justícia Social

Defensar els drets humans i laborals no és cap campanya de desprestigi

La Plataforma Fruita amb Justícia Social denuncia la manipulació de les seues reivindicacions

La Plataforma fruita amb Justícia Social, davant l’acte convocat avui a Alcarràs per alcaldesses i alcaldes de municipis fructícoles “per denunciar la campanya de desprestigi activada contra el motor econòmic de la demarcació” manifestem, amb la més absoluta convicció, fermesa i legitimitat, que la defensa dels drets humans i laborals de les persones que venen a treballar al camp no és cap campanya de desprestigi contra el sector agrícola. Ans al contrari, és un exercici de responsabilitat per construir un país millor, amb un model agrari sostenible que permeti a la pagesia guanyar-se la vida dignament i als treballadors tenir tots els seus drets garantits.

Exigir el compliment del Conveni col·lectiu agropecuari de Catalunya, signat per sindicats i patronal, així com el respecte al marc jurídic internacional i nacional en matèria de drets humans als actors implicats, és un deure i un dret que tenim com a ciutadanes i com a societat. Negar la realitat o mirar cap a un altra banda, no soluciona els problemes, els enquista i els fa més grans, com portem comprovant des de fa molts anys.

Acusar la nostra Plataforma de criminalitzar la pagesia, com reitera la patronal i els responsables de les administracions –recordem-ho, servidors públics-, a més d’un ‘mantra’, respon a una lectura esbiaixada, interessada i manipuladora de les nostres reivindicacions, com es pot comprovar en les nostres notes de premsa i les declaracions a mitjans.

Hem afirmat, i seguirem afirmant, que la majoria de la pagesia fa bé la seua feina, però no tota, i que el sector hauria de ser el primer interessat a denunciar qui estafa les arques de la Seguretat Social i qui competeix deslleialment al mercat sense haver tingut els costos de qui ho està fent bé.

Hem denunciat, i seguirem denunciant, l’abandó de la pagesia per part d’unes polítiques europees mercantilistes i deslocalitzadores, acatades sense plantar cara pels governs que ara diuen defensar-los.

Hem defensat, i seguirem defensant, un model agrari sostenible i de proximitat.

Hem reclamat, i seguirem reclamant, que les administracions assumeixin d’una vegada per totes les seues responsabilitats davant una situació que es repeteix any rere any, que han complir els seus compromisos, i treballar plegades destinant els recursos necessaris per garantir els drets fonamentals de tots els ciutadans, en especial dels més vulnerables.

Finalment, recordem als nostres representants a les alcaldies, consells comarcals, diputacions, govern de Catalunya i de l‘Estat que ho són de tota la ciutadania, no només de la patronal, sinó també de les treballadores i els treballadors.

Les declaracions i actes amb únicament interessos polítics no ens faran defallir en la nostra lluita, que no és més que la de posar al centre la vida de les persones. Sense elles no existiria “el motor econòmic de la demarcació”.

Lleida, 11 de juny de 2020

Mentides i veritats

L’alcalde de Lleida piulava diumenge: “Senzillament és mentida. Que ningú no ha multat ningú, però és possible que destriar entre la veritat i la mentida sigui (algunes vegades) una causa amb pocs servidors”. Responia així a la denúncia a les xarxes socials de la Plataforma Fruita amb Justícia Social pel fet que la Guàrdia urbana hagués denunciat per infracció greu, activistes i temporers en una acció sindical, amb totes les mesures de seguretat, que havíem protagonitzat aquell matí, a més de demanar a periodistes que s’identifiquessin. Les imatges del moment de les identificacions o de les denúncies publicades per la Plataforma no han fet però que el paer en cap rectifiqui, matisi, o es disculpi.
Aquest comportament de qui esgrimeix la veritat i la mentida com a argument, “emparat en la credibilitat que atorga sembla que de manera automàtica la responsabilitat pública”, ens va fer recordar un article de Xavier Antich publicat fa tres anys al Nacional.cat -una frase del qual acabem d’entrecomillar.
Antich partia del llibre Veritat i mentida en la política de Hannah Arendt per reflexionar precisament sobre aquest subjecte. Només esmentarem un parell de les reflexions finals que, per al cas que ens ocupa, si més no trobem interessants. Una, que “la veritat, fins i tot si no preval en públic, posseeix una inerradicable primacia sobre totes les falsedats” i l’altra que, “quan el menyspreu de la realitat és inherent a una forma d’entendre la política, només cal esperar que els fets, tossuts, acabin per imposar, més d’hora que tard, la seua veritat”. Esperem!

Plataforma Fruita amb Justícia Social

Lleida, 19 de maig de 2020

La plataforma Fruita amb Justícia Social i els temporers denunciem plegats la vulneració de drets humans, la Guàrdia Urbana de Lleida identifica militants, treballadors del camp i periodistes

La Plataforma fruita amb justícia social i els temporers hem denunciat avui plegats, en una roda de premsa sindical, la situació infrahumana i la vulneració de drets humans que pateixen a la ciutat de Lleida, i bona part del Segrià, les persones que treballen al camp. Enguany la situació s’ha vist agreujada ja que molts albergs municipals s’han tancat per la pandèmia i els allotjaments de la patronal s’han vist reduïts per les mesures de seguretat. Els temporers han explicat avui que estan sense allotjament, sense aigua, ni aliments, i han assenyalat l’alcalde de la ciutat, Miquel Pueyo, com a responsable.
“Ens aixequem a les 6 del matí cada dia per anar a treballar, dormint al carrer i entre cartrons, amb gana, sense poder-nos rentar i sense cap mesura d’higiene, en uns moments què estem vivint una pandèmia”, ha afirmat Serigne Mamadou. “Els temps de l’esclavitud s’han acabat, no som delinqüents, som treballadors que venim a collir la vostra fruita i no hi ha dret com ens esteu tractant, cada any és el mateix”.
Mamadou, que ha agraït a la Plataforma el seu suport, ha demanat la regulació de persones en situació administrativa irregular perquè tothom pugui treballar de manera legal, tal i com estan fent altres països com Itàlia o Portugal. “Necessitem menjar per això ens cal treballar i ho hem de fer amb o sense papers”, ha afegit.
En la mateixa línia s’ha pronunciat la Plataforma que ha reiterat la petició que des de fa set anys adrecem a l’Ajuntament d’un alberg per acollir aquestes persones. Hem recordat que el compromís que l’equip de govern municipal va donar l’any passat a la Plataforma i la xarxa d’entitats del tercer sector de donar allotjament a aquestes persones, no s’ha complert. “Vam demanar que fessin una previsió per aquesta campanya, però la feina no s’ha fet”, ha declarat Gemma Casal, membre de la Plataforma. Hem ressaltat que això és especialment greu en la pandèmia per la COVID-19, ja que s’estan exposant no només als temporers sinó als veïns de la ciutat.
Tot i que per aquesta situació no hem pogut fer cap recompte, la Plataforma calcula que ja hi unes 200 persones a Lleida dormint al carrer i que n’arribaran més. “La campanya no comença per un decret d’alcaldia o de govern, les feines al camp fa dies que s’estan fent”, ha dit Casal.
D’altra banda, la Plataforma ha denunciat que les pluges d’aquests últims dies han agreujat la situació de les persones que no tenen un sostre per i que l’Ajuntament ha tapiat els alerons del pavelló 3 dels Camps Elisis, ha posat jardineres i tanques en diferents punts del casc antic, per evitar que aquestes persones no s’hi puguin refugiar.
La Guàrdia Urbana ha identificat militants, temporers i periodistes en finalitzar la roda de premsa, fet que denunciem enèrgicament. La repressió no ens farà callar davant la vulneració dels drets humans i de llibertats fonamentals com ara la d’expressió i informació.

Lleida, 17 de maig de 2020.

La plataforma Fruita amb Justícia Social reclamem als ajuntaments l’obligació d’empadronar tothom que viu al municipi

La Plataforma Fruita amb Justícia social reclama als ajuntaments l’empadronament de tothom que viu als seus municipis. Fins ara, hem fet arribar la nostra petició a més d’una trentena de corporacions municipals -majoritàriament del Segrià-, on recordem que segons la legislació vigent, el padró és un dret per a les persones i una obligació de les administracions.

Per això exigim l’impuls de polítiques d’empadronament actiu amb l’objectiu de garantir que cap veïna o veí es vegi abocat a una situació de vulnerabilitat i exclusió. El padró és la porta d’accés a serveis bàsics com ara l’educació i la sanitat, a més d’una eina bàsica per dur a terme accions de govern eficaces destinades a satisfer les necessitats bàsiques de la ciutadania. En plasmar el nombre real de persones que habiten al municipi, també és el punt de referència per rebre recursos externs en finançament i provisió de serveis.

La petició que hem fet arribar als ajuntaments s’acompanya de la instrucció de la Secretaria d’Immigració de la Generalitat de Catalunya sobre com fer l’alta al padró quan la persona sol·licitant no té un títol jurídic en relació al seu domicili o no disposa d’un domicili fixe. L’Ajuntament té l’obligació d’inscriure totes les persones que viuen al municipi, fins i tot a qui no té cap domicili fix. Les hi pot oferir una adreça institucional, tot i que els infrahabitatges, i fins i tot, l’absència total de sostre, poden i han de figurar com a domicilis vàlids.

Des de la Plataforma hem constatat i denunciem -com ho va fer el Fòrum de Síndics i Defensors Locals de Catalunya-, les vulneracions dels ajuntaments de la Llei Reguladora de Bases de Règim Local i la Instrucció de l’Institut Nacional d’Estadística de la Direcció General de Cooperació Autonòmica i Local sobre la gestió del padró. Dilacions indegudes, demanar més tràmits o requisits dels exigits per la llei o oposar-se l’empadronament són actuacions greus que priven la ciutadania de les seues obligacions i drets respecte a l’Administració local i obstaculitzen que tinguin accés a drets universals fonamentals.

Finalment, instem els ajuntaments, com ho ha fet la Generalitat, la necessitat de fer un esforç per aplicar la norma de manera garantista, i que si alguna persona no pot ser identificada per falta de passaport es prengui com a vàlid un resguard del consolat que acrediti que s’està en procés de renovació del document.

Ni ara ni mai, cap persona sense drets!

Lleida, 14 de maig de 2020

Per la regularització definitiva de totes les persones immigrants, rebutgem les mesures aprovades pel govern espanyol

Davant la publicació al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) del Reial decret-llei 13/2020 de 7 d’abril pel qual s’adopten determinades mesures urgents en matèria de treball agrari, la Plataforma Fruita amb Justícia Social expressa el seu rebuig a les mateixes.

No només perquè són insuficients -com també ho ha manifestat la pagesia-, si no perquè suposen un abús de les persones immigrants als que només se’ls prorrogarà temporalment el permís de treball per a la campanya però en finalitzar tornarien a quedar-se sense drets.

Tampoc donen solució a la manca de ma d’obra d’enguany en deixar fora totes aquelles persones immigrants que hi treballen, any rere any, sense contracte o sense tenir la seua situació administrativa regularitzada.

Insistim en exigir la regularització de tothom que viu a casa nostra i l’accés universal al padró, que és la porta d’entrada a serveis essencials com la salut, indispensable sempre perquè és un dret fonamental, però especialment ara amb la pandèmia de la COVID-19.

La regularització definitiva per a totes aquestes persones evitaria l’estafa que s’està produint a les arques públiques de la Seguretat Social, el greuge per a la pagesia que sí que fa bé la seua feina i que el seu producte ha de competir al mercat amb qui l’ha obtingut sense aquests costos, i el greuge per aquests treballadors que no poden gaudir dels mateixos drets que la resta i que els aboquen a una perpètua vulnerabilitat.

Fem una crida també a la inspecció de treball perquè intensifiqui els controls al camp per assegurar que es compleixen les mesures sanitàries per protegir totes les persones que hi treballen.

D’altra banda, la Plataforma Fruita amb Justícia Social denunciem la violència policial i el racisme institucional que estan patint aquests dies persones immigrants i racialitzades amb l’excusa de fer complir el confinament decretat pels governs.

Finalment, informen que la nostra Plataforma és una de les 500 entitats i col·lectius adherida al Manifest de la Coordinadora Obrim Fronteres que, entre altres, exigeix: l’empadronament d’ofici al municipi de totes les persones que hi visquin; la regularització amb permís de treball sense necessitat de contracte de treball; la concessió d’autorització de treball sense necessitat de contracte al jovent ex-tutelat amb permís de residència, en aplicació de l’art. 127 del Reial decret-llei 557/2011, de 20 de abril, sobre drets i llibertat dels estrangers a Espanya i la seua integració social que contempla autoritzar la residència “quan concorrin raons d’interès públic o seguretat nacional”.

Plataforma Fruita amb Justícia Social

Lleida, 9 d’abril de 2020